La demanda que es feia a la divinitat de vegades no era gaire ortodoxa Veiem-ne el cas que ens explica en Valeri Serra i Boldú en el seu Calendari folklòric d'Urgell:

És recent el cas d'una gitana que pujava agenollada la rampa de la costa que porta a l'església on es venera el Sant Crist de Balaguer, descalça, amb els braços en creu i encetats i sangonosos els genolls.
El custodi del Sant Crist de Balaguer va dir-li:
- I doncs, bona dona, feu una penitència molt pesada!
- Si senyor, però molt a gust.
- Així digueu que el Sant Crist us ha fet un benefici molt gran?
- Que si me l'ha fet gran! Com que en tot el món no hi ha una imatge tan poderosa! Figuri's que li vaig fer aquesta prometença si em concedia allò que li demanava, i s'ha fet tal com jo volia. Li vaig prometre que pujaria la costa a genollons si un oncle meu moria esquarterat i no tingués capellans a l'enterro...
- Jesús!
- I ho he lograt al peu de la lletra, puix ha mort assassinat...

El que sí que és cert és que la gent creia que un vot s'havia de complir de totes totes. Sinó les conseqüències podien ser terribles.