Parlar, xerrar, garlar, piular o enraonar, es pot fer de moltes maneres: podem parlar com un sant, o parlar gruixut, segons el nostre estat d'ànim, podem parlar llatí o mig en plata i mig en quartos, segons com construim les frases, també podem parlar xava o papissot, segons com articulem els mots.

Cada u parla com és:

Parlar com un home, parlar com un àngel, parlar com un sant o parlar com un llibre: és parlar molt bé, amb molta raó, o en forma molt bella.

Parlar clar i català: és parlar sense embuts.
Parlar amb el cor a la mà: amb franquesa.
Parlar al cor o parlar a l'ànima: impressionar fortament l'esperit.

Hi ha qui parla pels descosits, o parla per boca de càntir, o parla més que fetge en brasa, o parla per les butxaques, o li parla el cul i tot, o xerra més que un sac de nous, o xerra més que una cotorra, o xerra més que un advocat, o xerra més que el vi, o xerra més que setze, o xerra pels colzes, o xerra més que no donen per amor de Déu.

Hi ha qui parla per parlar, parloteja o xerroteja.
O bé parla a séc de paladar: sense to ni so, sense oportunitat ni necessitat.
També hi ha qui pixa fora de test.
Hi ha qui parla perquè té boca, és un bocamoll.
Hi ha qui parla sol, es diu que és boig.
D'altres parlen en boca de, són els intermediaris.
Es pot parlar a cau d'orella, a l'orella en sentit real o figurat.

També es pot parlar gruixut (malparlar) o parlar malament (criticar).

Arrossegar la veu és parlar molt lentament.
Xerrar amb les mans, manotejar molt en parlar.
Parlar baix, parlar petit o parlar de petites.
Parlar fort
Parlar granat, amb molta energia i en to agressiu.
Baladrejar, parlar cridant.
Escridassar-se o esgargamellar-se, parlar cridant.

També podem: fer-la petar, dialogar, conversar, discursejar, dissertar, perorar, doctorejar, sermonejar, predicar, secretejar, arengar… o agafar la verba (parlar llargament)

Trencant les cames a la llengua:

Hi ha qui trenca les cames a la llengua: són els qui la parlen malament.
Els embriacs parlen llatí o parlen castellà.
Parlar mig en plata i mig en quartos és parlar xapurrejant.
Embarbussar-se: és parlar confusament deixant les coses a mig dir.
Emfarfollar-se: entrebancar-se parlant.
Parlar entre dents, mastegar és parlar sense obrir la boca i pronunciant incorrectament les paraules.
Remugar: parlar de manera que no s'entén, o parlar entre dents.
Barbotejar: parlar entre dents o fent embuts.
Borbollar: parlar a borbolls.
Menjar-se les paraules: pronunciar-les incorrectament, balbotejar o balbucejar.
Parlar de nas, parlar de cap de nas o parlar de petites: és parlar deixant anar contínuament aire pel nas.
Cantarellejar: és parlar fent una cantarella
Gatgejar: és fer, un infant, com si volgués parlar.