El setè dia de la setmana estava dedicat a Febus, el sol. Febus o Apol·lo era fill de Júpiter i Latona, i germà de Diana. Coronat de llorer, té la lira a la mà, al seu costat hom pot veure els instruments per a les arts, germanes de la poesia. Muntat dalt d'una quàdriga, Febus recorre el zodíac.

Com el seu nom indica, diumenge, dia del Senyor (dies dominica)fou confrontat als dies imperials del culte a l'emperador (el sol). Perquè el diumenge és el dia que la religió reserva al culte diví, aquest dia és considerat sant, per tant, no es podia treballar. L'únic ofici o feina que es podia exercir era el captar. El diuemenge, doncs, era dia de desans complet.

El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana.

El món s'acabarà justament en diumenge i el dia de Sant Silvestre, és a dir, durarà un nombre d'anys just i sense torna. També es diu que set anys abans d'acabar el món se'n veuran senyals, una de les quals serà que els ases deixaran de bramar. Cal doncs tenir present els rucs. Si tal dia com avui, en diumenge es sentia bramar un ruc, es podia exclamar: "encara tenim set anys més de món". A ciutat es pateix més ja que no és tan fàcil veure ases.

REFRANYS DEL DIUMENGE

El diumenge treballaria si en fós dia.
El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
Qui treballa de gust tota la setmana el diumenge treballa de mala gana.
Qui en tota la setmana no treballa, treballa el diumenge.
Feina de diumenge no arriba a bon terme.
Guany de diumenge, se'l menja el metge.
El que es fa en diumenge, l'apotecari s'ho menja.
Qui treballa en diumenge molts dies no menja.
Diumenge, com que no es treballa, es menja.
El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana.
Els diumenges porten cua. (la ressaca del dilluns)
En diumenge o en dijous, estrena vestits nous.
L'endemà de diumenge hauria de tornar a ésser diumenge.
Tomba la camisa del revés que diumenge és.
Estimar-se la pell dels diumenges. (tenir por de la mort)
No és nat ni naixerà qui els cent anys en diumenge veurà començar.
Val més una festa que dos diumenges.
Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja. (hivern dur)
Enterro en diumenge, un altre en menja. (abans de vuit dies, un altre)
Casament en diumenge, val més que es pengin.
Diumenge esponsalla, dilluns alegria i el dimarts baralla.
Casa't diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat.
Qui en diumenge la fa en dilluns la paga.
Les boires del diumenge el dilluns surten a la llum.
Qui vetlla de diumenge no treballa de dilluns.
Joia de diumenge, pena de dilluns.
Qui ronda massa en diumenge mal treballa en dilluns.
Diumenge massa alegre, setmana trista.
Quan diumenge és arribat el dilluns ja és arribat.

Pastisseria festiva

A Catalunya és molt tradicional el tortell de diumenge, que se sol comprar a les fleques o pastisseries el mateix dia, de passada que es compra el pa.
El tortell és un pastís típic de la cuina catalana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc. que pot portar fruita confitada o pinyons, a més del sucre de llustre, al damunt.