SANTUARIS
SANTUARIS MARINERS
MUSEUS

EXVOTS PINTATS - EXVOTS MARINERS

SANT NAZARI Sant Andreu de la Vola - Osona

MOSSÈN PEYRE DE LA VOLA

És molt popular i cèlebre aquest personatge en tot el nostre Bisbat de Vic i fins i tot fora d’ell. Ell, juntament amb el popular Dr. Vicens Garcia, el rector de Vallfogona, han compartit la fama i la celebritat. Es veu de seguida que el poble els confon moltes vegades, aplicant indistintament, ara a l’un, ara a l’altre, els mateixos dits i fets i les mateixes agudeses d’ingeni.

De seguida d’haver pres possessió del seu curat, com s’esqueia en l’època de la matança dels tocinos, els seus bons feligresos varen afanyar-se a fer-li els seus presents; i havent sabut ell que era costum que el senyor rector tornava els presents quan matava el seu respectiu tocino, estava tot amoïnat i capficat rumiant com podria eludir aquesta costum sense comprometre’s i quedar malament amb els seus parroquians. Consultat el cas amb un veí de la rectoria (el masover o l’amo del mas Collell, com conten els de la Vola), aquest li va donar per consell que així que hagués mort el seu tocino simulés que li havien robat, disculpant-se o excusant-se, amb el pretext del furt, del retorn dels presents.

Convençut el senyor rector i disposat a seguir al peu de la lletra aquell consell, una vegada hagué fet la matança, aquell pagès va tenir traça i manya per robar-li efectivament el porc. El diumenge vinent el senyor rector va explicar des del peu de l’altar el furt de què havia estat víctima, excusant-se amb tota raó, fundat en el del compliment de la costum de retorn dels presents. De seguida va procurar veure al tunantó del pagès, explicant-li la realitat del fet.

- Ja ho he sentit, ja,- li contestà el pagès, -com ho ha explicat des del peu de l’altar. Sí que és massa, això! Vaja: el planyo de veres.

- Oh!- li deia el senyor rector tot baixant la veu. -És que me l’han pres de debò.

-Aixís, aixís ho ha de dir,- li contestava aquell pillet. -Com més seriós i enfadat ho expliqui, més se’l creurà tothom. -I li afegia amb tota la malícia i sornegueria, de baix en baix: -Ho veu, senyor rector, si li ha anat bé el consell que vaig donar-li?