TROBALLA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

Conten que la construcció del santuari va venir donat per un fet sobrenatural que ocorregué per allà a la quinzena centúria. Vet ací que un dia, pels volts del Puig Alt o Pujols, va caure una eixonada d'aigua i calamarsa. A partir d'aquest fet, cada dissabte, uns camperols de la zona veien unes llumenetes, les unes més grans, d'altres més petites i una de les quals resplendia més que les altres. Encuriosits pel fet, i veient que era cosa prodigiosa, anaren a manifestar-ho al bisbe de Girona. S'atansaren al lloc on es veien les llumenetes i s'adonaren que sortien de les ruines d'una antiga capella. Furgant entre les restes de l'esglesiola, trobaren un cau i, a dins, es trobà una tela on hi era pintada una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços i un àngel a cada costat. Juntament amb aquest teixit, trobaren una talla de la Verge de poc més de tres pams d'alçada amb un mantell blau, faldellí vermell i els cabells daurats amb el Fill arran del pit. Des de temps immemorials era costum la tarda de dissabte encendre una foguera a fi de recordar-ho.